L'Ètxelon és un programa pensat per portar les comptes entre un grup de persones. Va ser inicialment creat per fer-ho entre companys de pis, però el seu ús es pot extendre a grups d'amics, o de fet, a qualsevol grup de persones que moguin diners entre ells.
El programa controla tots els moviments diferenciant-los en dos tipus: compres i pagaments. Altres preguntes en aquesta FAQ fan referència als dubtes que hi puguin haver.
Les compres ofereixen el control de diners quan es pagen diners a una tercera persona (normalment una empresa, una botiga), sense que aquesta els hagi de tornar mai. El cas més típíc és quan es compra alguna cosa a alguna botiga (d'aquí el nom de compres).
En una compra hi ha dos moviments a destacar: pagar i haver de pagar. Hi ha persones que paguen la compra, i n'hi ha que són les que els tocaria pagar-la. Això depen de cada compra, i el programa ha de saber quina és la quantitat que ha pagat cadascú, i la que li tocaria pagar en realitat.
El camp pagat determina com s'han pagat els diners a la botiga, i en total ha de sumar el preu de la compra.
Els diners que paguen en una compra es consideren perduts (justificadament, clar). No es controla quants diners es dóna a una botiga).
Els pagaments controlen els diners que es dónen d'una persona a una altra. Al contrari de les compres, estan pensats per moure diners entre les persones. S'entenen casos així els préstecs de diners, o bé quan volen saldar deutes (ja sigui parcial o totalment). De fet, no hi ha cap diferència entre aquests dos casos, ja que sempre és que unes persones paguen a unes altres. D'aquí el nom de pagaments.
El preu d'una compra és la quantitat de diners total que s'ha donat a la botiga. El programa es cuida de repartir les coses quan hi ha excepcions.
Les excepcions són parts d'una compra que s'han de repartir entre els compradors de diferent manera a la especificada de manera general. De moment (i per comoditat), només es poden repartir les excepcions a parts iguals.
A les excepcions hi pot participar gent diferent que a la especificada de manera general a la compra, o bé els mateixos que han participat. El programa es cuidarà de controlar quant ha de deure o pagar cadascú als resultats finals.
El programa serveix per evitar els problemes que comporta utilitzar un pot comú. El que pretén és saber en qualsevol moment els deutes que es tenen amb la gent; aquests es poden saldar regularment, o anant-los equilibrant amb el temps. Això es pot fer fent que el que deu més diners pagui les compres, o bé que el que deu doni diners al que li deuen. O fins i tot, el que deu pot pagar a un altre que també deu. El programa s'encarrega de controlar-ho tot, perquè en qualsevol moment es vegi com van els deutes.
És important no intentar barrejar l'ús d'un pot comú i l'Ètxelon.
Sí, i a més és un dels casos on el programa és més útil. S'ha de crear una persona "virtual" que serà el banc en qüestió. Llavors, ingressar diners al banc s'ha d'apuntar com si la gent donés diners a la persona banc. Quan l'empresa a qui hem de pagar ens cobra diners pel banc, ho apuntem com una compra que ha pagat la persona banc per nosaltres (nosaltres som els compradors, i ell és el que paga).
A més, així sempre es veu reflexat a les comptes finals quants diners hi ha al banc. S'ha de mirar de que el banc sempre degui diners a la gent (perquè li n'hem deixat perquè ens pagui el servei), i no que li deguin, indicador de que no hi ha prous diners a la compta.
Es pretén poder fer grups de persones, però encara no està fet. Es pot crear una persona que representi a un conjunt, però llavors no quedarà clara la relació entre aquesta persona i les que representa.
En realitat no hi ha cap diferència. Simplement, els habitants són els únics que surten en alguns llistats poc detallats. També venen colocats per defecte a les compres, i a les comptes finals surten a devant de la resta de gent.
Convertir en habitant a una persona (o cosa) que no sol itervenir a les compres només farà que haguem de retocar sovint els paràmetres que venen per defecte al afegir una nova compra.
Aquí també es veu que el programa està molt enfocat a un pis d'estudiants. En el cas de grups d'amics, es podrien considerar habitants els que més tenen a veure en compres (els que compren les coses més sovint). Sempre hi ha d'haver com a mínim un habitant.
El programa controla deutes entre "entitats", que s'enten com a persones, o bé com a altres coses (com l'exemple del banc, vist més amunt). No es referencia pel nom de la gent, ja que podria portar problemes si alguns noms s'apunten de manera diferent.
És possible que per qüestions d'escriptura diferent del nom, a algú se li acudeixi afegir una persona que ja existeix, però utilitzant un nom diferent per referenciar-lo. És fàcil preveure els problemes que això comportarà.
Encara no està implementat, però és evident que no es pot borrar una persona que hagi tingut a veure en alguna compta. Quan hi hagi la opció, només es podrà fer si aquesta persona està lliure de qualsevol moviment (ja siguin compres o pagaments), perquè sinó faria desquadrar per sempre les comptes.
El programa funciona d'una manera global; tothom ha tingut a veure en compres i pagaments amb moltes persones diferents (si més no, és possible que sigui així). Per tant, els diners es deuen a qui es deuen diners.
En realitat no és important a qui es dónen els diners. Si algú vol quedar sense deutes, que els pagui a qualsevol altre, i els deutes passaran a ser de l'altre. De tota manera segurament és més còmode per a tothom que els diners es paguin a qui es deuen.
Jo (l'autor) no garanteixo que funcioni bé. Només puc dir que l'utilitzo per les meves compres, i pel que he provat, no té cap error. Diria que només hi poden haver errades en el seu ús, bé sigui perquè no s'entenen bé els conceptes de funcionament, o bé perquè s'han entrat les dades malament.
Cada cop que s'afegeix una compra o un pagament val la pena anar a visualitzar com ha quedat, ja que el programa ens oferirà un balanç total de la compra. Aquest ha de ser sempre de zero, ja que és la resta del que s'ha pagat amb el que s'ha de pagar en total. Si no és així, és que els valors s'han entrat malament.
Les errades en entrar comptes o pagaments haurien de ser controlades pel programa, i avisar abans d'insertar els moviments a la base de dades. Ho sento, encara no està fet! He assumit que la gent l'utilitzarà correctament.
Funciona per a qualsevol, sempre que totes les quantitats de diners estiguin en la mateixa moneda! En principi està pensat per a Euros, i per això s'ofereixen els resultats en dos decimals.
Als balanços finals, són quantitats de diners que es deuen. En realitat, qualsevol número negatiu es mostra en vermell, per fer més còmode la lectura.
Evidentment, tothom ha de fer servir el programa bé. Si algú canvia compres per altres, o les apunta intencionadament malament al seu favor, l'Ètxelon no hi pot fer res. Per tant, el bon càlcul dels deutes també està relacionat amb si la gent que utilitza l'Ètxelon és de confiança o no.
Això queda a l'elecció de la gent que utilitza el programa. Evidentment, si no es paguen els deutes, quedaran tots reflexats als comptes finals.
La manera normal d'utilitzar el programa és anar equilibrant els deutes fent pagar més en les compres a qui deu més diners, o bé que el més deutor dóni directament diners a l'altra gent una vegada superada una quantitat límit de diners. L'Ètxelon, evidentment, no controla res d'això; simplement ofereix xifres.
Significa que els diners s'haurien d'haver pagat entre tots, repartits a parts iguals. Per exemple, si es fa una compra de 100 Euros, i es sel·leccionen quatre persones, a cadascuna li tocarà pagar-ne 25.
Aquesta és l'opció que vé per defecte al afegir una nova compra. També es pot escollir repartir-ho amb percentatges, o bé directament indicant el que ha de pagar cadascú. L'opció de triar com repartir la compra està a l'esquerra de la forma de repartiment.
Això passa perquè hi ha excepcions. La suma del que es paga amb "cal pagar" no ha d'incloure les excepcions, tot i que aquestes estan incloses en el preu total.
Per tant, la suma del que es paga d'aquesta manera ha de ser el total del preu de la compra menys el total de les excepcions segons cada persona. De fet, la suma del que es paga amb "cal pagar" és el que s'anomena preu a repartir quan es visualitza una compra.