Tecnorealisme

Introducció

En aquesta era capdaventera de ràpids canvis tecnològics, tots ens esforcem per mantenir-nos serens. Els avenços de cada dia en comunicacions i informàtica poden espantar-nos i desorientar-nos. Una reacció comprensible és preguntar-se: aquests canvis són bons o dolents? Els hem d'acceptar o val més témer-los?

La resposta és totes dues coses. La tecnologia ens fa la vida més còmode i agradable, i a molts ens fa més sans, més rics i més savis. Però també afecta la feina, la família i l'economia de maneres impredibles, introduint noves formes de tensió i distracció, i establint noves amenaces a la cohesió de les nostres comunitats físiques.

Tot i les implicacions complicades i sovint contradictòries de la tecnologia, la saviesa convencional és tristament simplista. Experts, polítics, i auto-anomenats visionaris ens fan un mal servei quan intenten reduir aquestes complexitats a contes bé de fatalitats tecnològiques, bé de ciber-excitació. Aquest pensament polaritzat ens porta a falses esperances i a un neguit innecessari, i ens impedeix entendre la nostra pròpia cultura.

Al llarg dels últims anys, tot i que el debat sobre la tecnologia ha estat dominat per les veus extremistes més cridaneres, un nou consens, més equilibrat, ha anat agafant forma poc a poc. Aquest document intenta articular algunes de les idees comunes darrera aquest consens que hem acabat anomenant tecnorealisme.

El tecnorealisme ens demana que pensem críticament en el rol que les eines i les interfícies juguen en l'evolució humana i la vida de cada dia. Aquesta perspectiva inclou la nostra idea de que l'actual marea de transformació tecnològica, tot i que és important i potent, és de fet una continuació de les onades de canvi que han anat passant al llarg de la història. Mirant, per exemple, la història de l'automòbil, la televisió o el telèfon -- no només els aparells, sino les grans institucions en què s'han convertit -- hi veiem grans beneficis però també costos substancials. De manera semblant, anticipem benediccions de les tecnologies emergents, i esperem estar sempre a l'aguait de possibles conseqüències inesperades - que hauríem de resoldre a través d'un disseny ben pensat i un ús apropiat.

Com a tecnorealistes, intentem expandir del fèrtil camp entre el tecno-utopisme i el neo-ludisme. Som "crítics" tecnològics de la mateixa manera i per les mateixes raons que altres són critics d'alimentació, crítics d'art o crítics literaris. Podem ser apassionadament optimistes sobre algunes tecnologies, o escèptics i descontents d'altres. Tot i així, el nostre objectiu no és ni premiar ni despreciar la tecnologia, sino més aviat entendre-la i aplicar-la de manera més consistent amb els valors humans bàsics.

A continuació hi ha alguns principis bàsics que ajuden a explicar el tecnorealisme.

PRINCIPIS DEL TECNOREALISME

1. Les tecnologies no són neutrals.

Un gran malentès del nostre temps és la idea de que les tecnologies no són gens esbiaixades -- com si per ser artefactes inanimats, no promouen certs tipus de comportaments sobre d'altres. De fet, les tecnologies venen, tan intencionadament com no intencionadament, amb inclinacions socials, polítiques i econòmiques. Cada eina dóna als seus usuaris una manera particular de veure el món, i maneres específiques d'interactuar amb els altres. És important per a tots nosaltres considerar els biaixos de vàries tecnologies, i cercar aquelles que reflexen els nostres valors i aspiracions.

2. L'Internet és revolucionari, però no Utòpic.

La Xarxa és una eina de comunicació extraordinaria que dóna un surtit de noves oportunitats per a gent, comunitats, negocis i governs. Però tan com el ciber-espai va essent més i més poblat, cada cop més s'assembla a la societat, amb tota la seva complexitat. Per cada aspecte beneficiós de la vida connectada, també hi haurà dimensions que són malicioses, perverses, o més aviat vulgars.

3. El govern té un rol important a jugar a la frontera electrònica.

Al contrari de com diuen alguns, el ciberespai no és formalment un lloc o una jurisdicció separada de la Terra. Mentre que els governs haurien de respectar les regles i els costums que han aparegut al ciber-espai, i no hauria d'afogar aquest nou món amb un reglament ineficient o censura, és estúpid dir que el públic no té cap sobirania sobre el que un ciutadà errant o una empresa fraudulenta fa en línia. Com a representant del poble i guardià dels valors democràtics, l'estat té el dret i la responsabilitat d'ajudar a integrar el ciberespai i la societat convencional.

Els estàndards tecnològics i les qüestions de privacitat, per exemple, són massa importants per a confiar-les exclusivament al mercat. Les empreses de programari tenen poc interès a preservar estàndards oberts que són essencials per a una xarxa funcional totalment interactiva. Els mercats encoratgen la innovació, però no necessàriament asseguren l'interès públic.

4. La informació no és coneixement.

Al nostre voltant, la informació es mou més ràpid i esdevé més fàcil d'aconseguir, i els beneficis són manifestos. Dit això, la proliferació de dades també és un repte seriós, que requereix de noves mesures de disciplina humana i escepticisme. No hem de confondre l'emoció d'adquirir o distribuir informació ràpidament amb la feina més feixuga de convertir-la en coneixement i saviesa. Independentment de com avancin els ordinadors, no els hauríem de fer servir mai com a substitut de les nostres habilitats cognitives bàsiques d'atenció, percepció, raonament i judici.

5. Connectar les escoles no les salvarà.

Els problemes amb l'escola pública d'Estats Units -- subvenció dispar, promoció social, massa alumnes per aula, infrastructura ruinosa, manca de models -- no té quasi res a veure amb la tecnologia. Així doncs, no hi ha cap quantitat de tecnologia que porti a la revolució educativa profetitzada pel president Clinton i altres. L'art d'ensenyar no pot ser reproduït pels ordinadors, la xarxa, o l'ensenyament a distància. Aquestes eines poden, és clar, augmentar una experiència educativa que ja sigui d'alta qualitat. Però confiar en elles com si fossin alguna mena de panacea seria un error molt car.

6. La informació vol estar protegida.

És cert que el ciber-espai i altres avenços recents són reptes per a les nostres lleis de drets d'autor i per als marcs per protegir la propietat intel·lectual. La resposta, però, no és la d'estripar els estatuts i principis actuals. En comptes d'això, hem d'actualitzar les lleis i les interpretacions de manera que la informació rebi més o menys la mateixa protecció que tenia en el contexte dels antics mitjans. L'objectiu és el mateix: donar als autors un control suficient sobre les seves obres de manera que tinguin un incentiu per a crear, tot i mantenir el dret del públic de fer un ús just d'aquesta informació. En cap contexte la informació "vol ser lliure". Més aviat, cal que sigui protegida.

7. El públic posseeix les ones; el públic s'hauria de beneficiar del seu ús.

Els regals recents d'espectre electromagnètic a grans emissores subratlla el corrupte i ineficient mal ús de recursos públics en l'àrea de tecnologia. La ciutadania hauria de gaudir i beneficiar-se de l'ús de freqüències públiques, i hauria de mantenir una part de l'espectre per a usos educatius, culturals i d'accés públic. Hauríem d'exigir més, per l'ús privat de la propietat pública.

8. Entendre la tecnologia hauria de ser un component essencial per a la

ciutadania global.

En un món dirigit pels fluxes d'informació, les interfícies (i el codi subjacent) que fa la informació visible s'estan convertint en poderoses forces sociails. Entendre els seus punts forts i limitacions, i fins tot participar en la creació d'eines millors, hauria de ser una part important de convertir-se en un ciutadà involucrat. Aquestes eines afecten les nostres vides tan com ho fan les lleis, i hauríem de sotmetre-les a un escrutini democràtic semblant.

Traducció personal de la font original technorealism.org, per Lluís Batlle i Rossell

Avui m'he entretingut una mica més a esbrinar coses del demodulador de TDT que tenim endollat a la tele.

La caixa l'identifica com "Sansui DVB025". Mirant la web de Sansui, no hi surt res de televisió digital ni res de DVB025. I mirant a l'apartat de distribuïdors veig que per Europa distribueix una empresa italiana, Motom Italia Spa, que per la seva web només venen motos i peces de motos.

Per altra banda, obrint l'aparell, veig que a la placa hi diu DVB-T-130, i un integrat gran etiquetat amb el nom SPHE1003Ax. Dies enrera en vaig buscar la datasheet a google i altres cercadors, però no vaig trobar res. Només n'havia trobat una lleugera descripció a la web del fabricant, sunplus. I avui, tot buscant altres coses, finalment l'he trobada: la datasheet del SPHE1003Ax.

No és que hi expliqui gaire res. Però entenc que la CPU que gasten és una S+Core. Fa gràcia que parlin de que té un joc d'instruccions privatiu, i que en canvi s'hi compila amb el compilador GNU C/C++. Potser els hi podria demanar el codi font i tot. Però tampoc en trauria gaire res.

Un amic té un receptor semblant, i de fet les cadenes que identifiquen tan el programari com el maquinari coincideixen amb el meu (hw DVB-TV1.1, sw sunplus_box_tv1.20). Jo en buscava codis (firmware), ja que tant el meu com el seu permeten actualitació a través d'un fitxer en una memòria USB. Jo pel meu no n'he trobat cap d'aquests fitxers, però ell m'ha passat un enllaç a un del seu. Mirant les cadenes de texte (poques), he acabat ensopegant amb una cosa que apuntava clarament al sistema operatiu de temps real ecos. No el coneixia pas! Ja m'ha fet gràcia trobar-lo. I cercant una mica més, he anat a parar a una altra connexió entre sunplus i ecos, en una carta a la llista de correu d'ecos. La placa del DVB025 té un altre punt interessant; quatre forats sense soldar on hi diu "GND/RX/TX/+5V". Avui he rebut un cable FTDI USB-sèrie, el TTL-232R-3V3, que he comprat per accedir a això i al port sèrie del nanonote, de 3,3V també. I espero que em serveixi també per aplicacions de ports sèries 5V, com la gp2x f200 potser, tot i que en tinc la Cradle. El port sèrie del DVB025 he vist que sortia per l'euroconnector, on els pins són: 10-rx, 12-tx, 14-gnd. Per comprovar-ho, mireu que al 'tx' hi ha, la major part del temps, nivell alt de 3,3V.

Connectant-me a allò que semblava un port sèrie, doncs, he vist que anava a 115200 bauds (per les traces que he vist per pantalla només amb aquesta velocitat), i que per molt que hi enviés coses, no m'ha reaccionat. No n'he pas pogut treure res més, per aquest camí; he mirat si hi havia cap Redboot que em permetés remenar coses, però res. Pel port sèrie, doncs, he rebut això:

sp8200tv_setup_ntsc









sp8200tv_setup_pal





##  timerw_isr_install  ##
TV_FORMAT 128
[DEMOD DEBUG] ## SPDC210/SPDC230/SPHE1003 Full Driver Version 5.21.0 2009/05/06 
[DEMOD DEBUG] ## RF_MODULE: NXP TDA18218 
[DEMOD DEBUG] TS output [F7:0xA0] [F8:0x19] [F9:0x0C]
[DEMOD DEBUG] ## Demod Init OK!! (1003)
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: SAW_8MHz!!!
[DEMOD DEBUG] tmTDA18218Init!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: IF_FREQ = [3880000] [DEMOD DEBUG] ## Tuner Init OK!! ## [DEMOD DEBUG] TS output [F7:0xA0] [F8:0x19] [F9:0x0C]
TV_FORMAT 128
[DEMOD DEBUG] 
## tuner_connect_signal  594000000 Hz ... 
[DEMOD DEBUG] SPDC_SetBandwidth: IF_4MHz!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: SAW_8MHz!!!
[DEMOD DEBUG] tmTDA18218Init!!!
[DEMOD DEBUG] TDA18218_TunerChipProgramming: IF_FREQ = [3880000]
[DEMOD DEBUG] ====> Fail!!

No hi tenia pas ni l'antena ni la tele endollada. Potser per això les traces sembla que indiquin desgràcies.

Fa uns dies que un test d'automake va fallar a mips, però no m'havia fallat mai gaire abans. Vaig dir-ho a la llista d'automake però al final, comentant-ho amb en Ralf de freenode (el que es cuida del linux a mips), sembla que tot va lligat amb un problema de linux 2.6.36 i unes històries que van afegir relacionades amb syscall restarts, que fa fallar (almenys) la crida vfork() de tant en tant.

Els problemes no passen a 2.6.35. A veure si en Ralf ho arregla aviat.

Actualització: fent proves amb en Ralf, hem determinat que el problema és en aquest canvi

Avui un de l'irc m'ha avisat de que el nom vicerveza.homeunix.net no se li resolia a res. Després d'investigar una estona, perquè jo tampoc el podia resoldre, he vist que no podia entrar a dyndns.org. Usuari no existent. I buscant a la meva bústia de correu, he vist que fa cinc dies em van avisar que em tancarien el compte si no el renovava fent un click a un enllaç.

Ara dyndns.org ja no dóna dominis gratuïts sota homelinux.net, així que per conservar el domini durant un any he pagat $15. Tampoc és tant. Així, vicerveza.homeunix.net continua la seva marxa.

Ahir al vespre vaig tornar-me a posar a fer "enginyeria inversa" del sensor de temperatura PCE-HT71.

Vaig utilitzar un Windows XP sobre qemu sobre Linux 2.6.35, amb el programa original de PCE. Vaig utilitzar el mòdul usbmon i el wireshark per veure les trames USB.

El resultat és que passades les 3 de la nit tenia un programa que funcionava per tot el que em cal. Ho he pulit una mica, i ho he publicat a la meva web.

Aquest dissabte vaig llegir una xerrada que em va agradar molt d'en Douglas Rushkoff. La podeu llegir en anglès o bé escoltar en anglès.

Intento traduir-la al català, a veure si la puc enviar a amics que no acaben d'entendre l'anglès gaire bé. Però tampoc sé si una traducció meva els ho permetrà entendre bé. Ja la publicaré aquí si de cas l'acabo.

Dissabte va venir en Robert Langmeier a casa i es va endur tot el que tenia relacionat amb l'hp260. Ell té una web dedicada a aquest ordinador, almenys des de fa dos anys, i feia temps que buscava un hp260 que funcionés completament. Ell havia treballat durant més de deu anys programant per a hp260.

Em va escriure fa un parell o tres de setmanes, en part a través d'en lant perquè no m'acabava d'anar bé el servidor de correu de vicerveza, demanant-me si li venia l'hp260. Ell havia vist l'article de l'hp260 que tenia a la meva web, que per cert surt encara a Google abans que la seva. Li vaig dir que, vistos els seus objectius nobles exposats a http://hp260.net/ ja li regalava.

Doncs va venir dissabte, ell i un parell de caixes de bombons de regal, i s'ho van endur. Vam tirar una foto un cop ho va tenir carregat al cotxe, per recordar el moment, que no publico perquè tampoc té res d'interès public suposo. A mi sí que em va fer gràcia fotografiar-ho, sobretot després d'haver tingut l'hp260 tant de temps.

El dilluns mateix em va escriure enviant-me el volcat del disc dur. Vuitanta megaoctets! Ara queda esperar que la resta de peces li vagin bé.

Feia temps que em preguntava com podia tenir scripts a public_html/cgi-bin que tinguessin accés a fitxers meus.

El problema que tenia era que el servidor apache s'executava amb l'usuari wwwdata, i per tant els meus cgi-bin s'executaven també com a wwwdata.

Cercant per google, alguna cosa m'ha fet pensar que el setuid (chmod u+s) seria la solució, però no m'ha funcionat mentre els cgis que tenia començaven amb un shebang #!. Resulta que el linux no aplica el setuid/setgid a scripts.

Al final m'he fet un petit programa en C que bàsicament feia un execl del que m'interessava, i el setuid llavors m'ha solucionat tots els problemes.

Per segon cop aquest any he hagut de canviar condensadors a la font del Sheevaplug perquè havien explotat. El primer cop va ser fa un parell de mesos crec.

Finalment ja són tots nous, i tot i que només faig anar el Sheevaplug sense connectar-hi res per USB, noto que ara s'escalfa ben ben poc. En prou feines hi noto escalfor després de tenir-lo 10 minuts corrent un 'openssl speed'. I a la banda de la font de l'alimentació no n'hi noto gens d'escalfor.

A part de canviar-hi els condensadors de 10V per condensadors de 16V (a la botiga no en tenien de 10V), un de petit l'he canviat de 22µF a 33µF, perquè no en tenia cap altre a mà.

Ara suposo que el tindré per fer invents; quan van petar aquest últim cop, va ser en una tempesta dos dies abans d'anar a Brasil (el divendres 17 de setembre), i això volia dir que no tindria pas temps de comprar condensadors nous fins al cap de més d'una setmana. Per això vaig moure ràpidament 'vicerveza' cap a un Fuloong Mini-PC (amb poca cosa més que copiar les parts relevants configuration.nix) i connectar-hi el disc dur USB.

Amb vicerveza servit des d'un (sorollós) Fuloong, potser faré proves amb el sheevaplug, tan sols per la mandra de canviar-los un altre cop.

Sort que de feia un parell de setmanes tenia el NixOS per Fuloong apunt!

Avui m'he configurat l'irssi per accedir als servidors IRC de freenode amb SSL. M'ha costat una mica aconseguir que funcionés bé la verificació de certificats, però ja m'ha anat.

L'irssi fa servir opcions d'SSL directament relacionades amb l'API d'openssl, i això m'ha permès utilitzar openssl s_client per a estudiar què fallava de la verificació.

He après com funcionen els directoris de certificats (openssl s_client -CApath); especialment desconeixia l'eina c_rehash. I m'he hagut d'espavilar a resoldre les baules de la cadena de signatures dels certificats de freenode. La web de la FAQ de freenode conté el certificat de l'entitat certificadora del seu servidor, però la resta de baules les he hagut de treure d'usertrust, concretament de la secció de descàrregues de la seva web de support.

Després de tenir això funcionant, ja apareixo a la xarxa amb el mode +Z. A més, també he demanat a la gent de freenode que m'activessin l'invisibilitat de nom de host (cloak, en diuen). L'he hagut de demanar a #freenode, però me l'han donat de seguida un cop els he donat l'adreça de correu.

Els ha semblat estrany que estigués registrat a freenode sense adreça de correu, ja que fa temps que la demanen. Jo m'hi vaig registrar fa més, per això: Registered : Feb 16 22:59:31 2004 (6 years, 10 weeks, 5 days, 11:57:33 ago).